Exiliats?

Un dels motius que més nostàlgia detona al viure lluny de casa són els gustos i olors que has deixat endarrera. Hi ha dies que et menjaries unes figues o uns carquinyolis amb llet. Però a l’hora d’entrar a la cuina, no hi ha ni figues, ni carquinyolis. Tampoc corres a posar-te les bambes per anar al supermercat de la cantonada a buscar-ne. Saps que no són fàcils de trobar. Saps que tampoc hi ha supermercat a la cantonada. Figues, carquinyolis, i tendes de barri són lluny, molt lluny. El midwest no perdona. Tot ple de coses que no busques en un Meijer o un Walmart. Tot ple d’olors i sabors aliens. Un acaba per buscar una forma de trobar-se un xic més prop de casa. Un acaba per recuperar les receptes que la mare i l’àvia feien quan eres un marrec. Un acaba per començar a voler-les cuinar. Un acaba aprenent a fer-les amb el que troba. Un acaba també abraçant receptes que troba i que passen a formar part de petits bocins de vida que compartir.

Aquest blog no es més que això. Bocins de vida per compartir. Bocins de la nostra história.